18 d'Abril de 1946, La Societat de Nacions és disolta
Tal dia com avui de 1946, fa 59 anys, la Societat de Nacions passava a la història com un dels intents més nobles i a l'hora mes inútils que ha fet la raça humana per conviure en pau amb ella mateixa.
S'havia fundat el 1919, un any després d'acabar la I Guerra Mundial, o com se la coneixia llavors, la Gran Guerra. El seu objectiu era evitar-ne una altra d'igual; va haver-ne de patir una de pitjor que significà el seu fracàs. De les seves cendres nasquè l'actual ONU, que n'ha heredat, de fet, alguns trets.
La primera reunió de la Societat de Nacions fou el 10 de Gener de 1920. En ella es ratificà el Tractat de Versalles, donant un final oficial a la Gran Guerra i, sense saber-ho, plantant les llavors de la II Guerra Mundial, la més devastadora de quantes hi ha hagut al planeta Terra des de que l'espècie humana hi aparaguè. Al Tractat les potències vençudes, sobretot Àustria i Alemanya, eren humil·liades no només amb pèrdues territorials importants sinó també amb uns gravàmens que feren insostenible la seva economia fins l'arribada de Adolf Hitler al poder. Per Àustria significà el desmembrament de l'Imperi Austro-Hongarès i convertir-se en un petit país alpí sense cap influència, per ambdues potències el final de les dues últimes monarquies imperials que ostentaven el títol de Césars, Kaisers, a Europa occidental.
Sessió inaugural de la Societat de Nacions
La Societat de Nacions nasquè ferida de mort. Estats Units mai no en va formar part. El Japó i Itàlia, que juntament amb França i el Regne Unit n'eren membres fundadors i membres permanents, l'abandonaren el 1932 i el 1937 respectivament. Alemanya no en formà part fins el 1926, abandonant-la de nou al 1933 quan Hitler formà el govern Nacionalsocialista. La Rússia Boltxevic, admesa al 1934 (el mateix any que Turquia), en fóu expulsada al 1939 per la invasió de Finlàndia. I és que la Societat de Nacions no sabè gestionar de manera adient ni aquesta ni cap de les crisis que va afrontar.
De les seves cendres va neixer l'actual ONU, la supervivència i relativa eficiència de la qual ve donada de les lliçons apreses de la seva antecesora. La Societat de Nacions mai no va disposar de Forces Armades, ni pròpies ni cedides, no va tenir tampoc un Consell de Seguretat i, sobretot, mai va ser un vehicle real per a conduir esforços cap a la pau per part dels seus membres mes importants militarment. L'egoïsme i els interessos particulars van convertir la Societat de Nacions en un símbol tan noble en la teoria com inútil a la pràctica.
No hi ha cap dubte que la ONU està lluny de ser el que molts desitjariem, especialment als últims temps. Però no és menys cert que la seva gestió ha estat important, sobretot durant la Guerra Freda, per evitar l' Última Gran Guerra. Perquè una Guerra Nuclear total, no cal dubtar-ho, serà l'última. I si n'hi ha d'altre, com va dir Einstein, serà a pedrades.
S'havia fundat el 1919, un any després d'acabar la I Guerra Mundial, o com se la coneixia llavors, la Gran Guerra. El seu objectiu era evitar-ne una altra d'igual; va haver-ne de patir una de pitjor que significà el seu fracàs. De les seves cendres nasquè l'actual ONU, que n'ha heredat, de fet, alguns trets.
La primera reunió de la Societat de Nacions fou el 10 de Gener de 1920. En ella es ratificà el Tractat de Versalles, donant un final oficial a la Gran Guerra i, sense saber-ho, plantant les llavors de la II Guerra Mundial, la més devastadora de quantes hi ha hagut al planeta Terra des de que l'espècie humana hi aparaguè. Al Tractat les potències vençudes, sobretot Àustria i Alemanya, eren humil·liades no només amb pèrdues territorials importants sinó també amb uns gravàmens que feren insostenible la seva economia fins l'arribada de Adolf Hitler al poder. Per Àustria significà el desmembrament de l'Imperi Austro-Hongarès i convertir-se en un petit país alpí sense cap influència, per ambdues potències el final de les dues últimes monarquies imperials que ostentaven el títol de Césars, Kaisers, a Europa occidental.
Sessió inaugural de la Societat de Nacions
La Societat de Nacions nasquè ferida de mort. Estats Units mai no en va formar part. El Japó i Itàlia, que juntament amb França i el Regne Unit n'eren membres fundadors i membres permanents, l'abandonaren el 1932 i el 1937 respectivament. Alemanya no en formà part fins el 1926, abandonant-la de nou al 1933 quan Hitler formà el govern Nacionalsocialista. La Rússia Boltxevic, admesa al 1934 (el mateix any que Turquia), en fóu expulsada al 1939 per la invasió de Finlàndia. I és que la Societat de Nacions no sabè gestionar de manera adient ni aquesta ni cap de les crisis que va afrontar.
De les seves cendres va neixer l'actual ONU, la supervivència i relativa eficiència de la qual ve donada de les lliçons apreses de la seva antecesora. La Societat de Nacions mai no va disposar de Forces Armades, ni pròpies ni cedides, no va tenir tampoc un Consell de Seguretat i, sobretot, mai va ser un vehicle real per a conduir esforços cap a la pau per part dels seus membres mes importants militarment. L'egoïsme i els interessos particulars van convertir la Societat de Nacions en un símbol tan noble en la teoria com inútil a la pràctica.
No hi ha cap dubte que la ONU està lluny de ser el que molts desitjariem, especialment als últims temps. Però no és menys cert que la seva gestió ha estat important, sobretot durant la Guerra Freda, per evitar l' Última Gran Guerra. Perquè una Guerra Nuclear total, no cal dubtar-ho, serà l'última. I si n'hi ha d'altre, com va dir Einstein, serà a pedrades.
Logotip de la ONU
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
Per saber més de la Societat de Nacions: http://enciclopedia.us.es/index.php/Sociedad_de_Naciones
posted by Ratapinyada @ 1:55 a. m.
1 Comments:
Jo realment amor per tu als convidats publicar en el seu propi bloc
Publica un comentari a l'entrada
<< Home