Tal dia com avui...

Segons la tradició, Roma fóu fundada per Ròmul (qui donà el seu nom a la ciutat) tal dia com avui de l'any 753 abans de Crist, després d'haver matat al seu germà Rem.

Pocs aconteixements han canviat tant el curs de la història com la fundació d'aquell- aleshores-petit poblat a la vorera del Tíber. L'expansió de Roma fóu imparable, primer de turó a turó, fins a dominar tota la Mediterrània, desde Finisterre fins a la frontera amb Pèrsia i desde Britania i la Germania fins al deserts del Sàhara i d'Aràbia. La actual "Cultura Occidental" és hereva directa de la República i l'Imperi Romans. Desde el concepte de ciutadania fins al cos jurídic, passant pels idiomes actuals que provenen del llatí i fins i tot l'influència que aquest tinguè en altres grups, com a les llengües germàniques i eslaves, el deute de la humanitat amb Roma és enorme.

La història d'Europa és, en certa mesura, la història de Roma i el seu Imperi, tant quan aquest la dominava com quan l'objectiu (des de Carlemagne a Napoleó) era restaurar-lo o imitar-lo. I en aquests dies de conclaves i pompa eclesiàstica no està de més recordar la gran quantitat de rites que son genuinament romans, fins i tot el títol de Pontifex Màxim, que era el cap religiós de la Roma pagana. Els sants catòlics i les seves festivitats associades son, en moltes ocasions, translacions del panteó romà al cristià, i fins al segle XX hi ha hagut Césars a Europa. L'últim fou el Rei (Tsar, deformació eslava de César) de Bulgaria Simeó II.

Segons la historiografia moderna, la llegenda de Ròmul i Rem és un invent posterior a la seva fundació, que probablement esdevinguè de la fusió de tres o més tribus (potser alguna d'origen etrusc o sabí, i no llatí) que havien ocupat turons propers. Posteriorment, amb l'assimilació de la cultura hel·lènica, es va fer descendre a Ròmul directament d'Eneas, l'heroi que fugí de Troia quan aquesta ciutat fou conquerida pels Aqueus.

La llegenda de Ròmul i Rem encarna plenament l'ànima romana, tant en el que te d'heròic, de capacitat d'adaptació i de véncer dificultats, com en la seva misèria: la lluita pel poder, la traïció, la intriga i el fraticidi, que serien constants a la història de Roma. A més la figura dels germans bessons sintonitzava molt be amb els Dioscurs (Càstor i Pólux), protectors de la ciutat.

Ròmul va ser el primer Rei de Roma. La ciutat es convertí posteriorment en República i més tard en Imperi; el primer Emperador fóu Octavi August. És curiós que l'últim emperador romà que va reinar desde Roma va ser Ròmul Augústul, tot i que l'Imperi Romà, amb les seves institucions, va perdurar mil anys mes desde la Nova Roma, mes coneguda com Bissanci o Constantinobla i actual Istambul.