05 de maig 2005

5 de Maig de 1789: Obertura dels Estats Generals a França

Tal dia com avui de 1789, després de romandre tancats gairebé dos segles (des de 1614) en un periode caracteritzat per l'absolutisme, el Rei de França Lluïs XVI va reobrir els Estats Generals a la salle des Menus-Plaisirs, a Versalles; ho va fer per la pressió exercida des de tots els sectors de la població per la greu crisi econòmica en que es trobava l'estat francès, produïda sobretot per l'ajut de França a les colònies que formarien els Estats Units en la seva guerra d'independència d'Anglaterra.

Image Hosted by ImageShack.us

Els Estats Generals, on podem veure-hi la disposició de cada estament a la càmera.


Els Estats Generals reprensentaven els Tres Estats (Esglèsia, aristocràcia i poble) i en aquesta sessió inaugural van ser presidits pel mateix Rei. De 1139 diputats, 291 representaven als clergues i 270 a la noblesa. Aquests últims s'asseien a la dreta i l'esquerra del Rei, mentre que el tercer estat ho feia devant el monarca. La poca sensibilitat social mostrada tant pel Rei com per la majoria de la noblesa i dels clergues en aquesta reobertura de la institució va posar en marxa un dels episodis més gloriosos i al mateix temps sanguinaris de la humanitat: La Revolució Francesa.

El discurs inaugural del Rei, desprovist de cap tipus de sensibilitat per les penúries que passava el poble per la crisi i els elevats imposts, i l'actitud gairebé mafiosa de l'Esglèsia i la noblesa durant les següents sessions, que pretenien que les decisions es votessin amb un vot per estament i tenir així assegurada la supervivència dels seus privilegis, revelaren la manca de voluntat reformadora i d'interés per governar en benefici del poble d'aquests sectors. Això impulsà als representants del poble, als que s'uniren uns pocs nobles progressistes i capellans sensibles als patiment de la gent, a abandonar la càmera i formar l' Assamblea Nacional el 17 de Juny. Aquest fou el primer acte revolucionari. Tres dies després els assambleïstes es reuniren a un lloc proposat pel Dr. Guillotin (que donaria nom a un dels símbols de la Revolució, la guillotina), una sala destinada al Joc de Pilota al mateix Versalles, i on tindria lloc el famós jurament del mateix nom.

Tot i el simbolisme de la Presa de la Bastille o del Jurament al Joc de Pilota, és la sessió que tingué lloc tal dia com avui la que marcà el principi de la fi de l'Ancienne Regim a França i a bona part d'Europa. En poc temps, França va passar a ser una República, primer burgesa i després de camperols, per acabar convertida en una Dictadura i després en tot un Imperi. Durant la Revolució i després es vessà molta sang inocent, morí molta gent per la megalomania d'uns pocs i Europa va fer olor a pólvora des de la Península Ibèrica i la costa d'Àfrica fins a l'hivern més profund de Rússia. Però els seus ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat i l'entronització de la Raó com a únic déu segueixen inspirant la lluita contra l'injustícia al món d'avui. Es curiós que tal dia com avui també fos el de naixement de Karl Marx al 1818.

______________________________________________________________________

Per saber més sobre els Estats Generals i la Revolució Francesa:

Els Estats Generals de 1978 a la Wikipèdia Francesa

La convocàtoria dels Estats Generals a la Wikipèdia Francesa

La Revolució Francesa a la Wikipèdia Francesa

http://www.artehistoria.com/historia/contextos/2439.htm

http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/hist06.htm