16 d'Abril de 1943: El doctor Albert Hofmann descobreix els efectes psicodèlics de l' LSD.
Experimentant en ell mateix, el doctor Hofmann descobrí els efectes sobre els humans de l'Àcid Lisèrgic (LSD 25) , extret d'un fong de la civada anomenat Claviceps purpurea, i que en afectar a la serotonina te la propietat d'alterar la percepció fins a extrems inimaginables.
A l'edat mitjana hi haguè plagues del fong a les collites de civada i d'altres cereals, essent el responsable de multitud d'enverinaments així com de tot tipus d'al·lucinacions individuals i colectives . La religiositat i superstició de l'època motivaren que es multipliquessin les visions de caire diabòlic i les caces de bruixes. Fins i tot hi ha autors que li atribueixen algunes de les visions pròfètiques de l' Antic Testament.
Estructura de la mol·lècula de LSD25
El cert es que la sintetització del principi actiu per part del Doctor Hofmann fóu un dels detonants de la Revolució Psicodèlica iniciada pels beatniks als anys 50 i, sobretot, dels anys 60 en davant pels moviments contraculturals.
L' Àcid Lisèrgic presenta peculiaritats que el diferèncien del que normalment entenem per "droga". Els seus efectes físics son inofensius, no crea cap tipus d'adicció i no pot causar sobredosi, ja que quan el cos n'ha absorbit una certa quantitat els efectes es poden allargar en el temps, però no en intensitat. Per contra, els seus efectes psíquics son tan forts e imprevisibles i depenen tant del propi individu que poden motivar pànics (el conegut com "mal viatge", "bad trip" en anglès) , despertar brots esquizofrènics ( i produïr-ne rebrots al llarg del temps) o situacions de "no-retorn". Tanmateix, la majoria de problemes físics o trastorns psiquiàtrics entre consumidors de LSD han estat motivats per substàncies adulteradores com l' estricnina.
Realment presenta característiques del que han estat rites iniciàtics en diverses cultures, sobretot les de caire xamànic, on l'individu ha d'enfrontar-se als seus propis fantasmes;si torna "indemne" del viatge en sortirà reforçat espiritualment. En aquest sentit van ser consumits sobretot al moviment Hippie, i els seus efectes beneficiosos com a agent per arribar a altres estats de consciència, despertar la imaginació i sentiments de comunió universals etc...han estat cantats i contats per gran multitud d'artistes i escriptors.
L'obra mes valuosa que trobem en aquest sentit es sens dubte "Gasosa d' Àcid Lisèrgic", de Tom Wolfe. Aquí Wolfe ens descriu les aventures de Ken Kessey (L'autor d "Algú va volar sobre el niu del puput") , Neal Cassidy (el company d'aventures de Kerouak a "On the Road") , el grup de Rock Psicodèlic Greateful Dead i tota la seva banda, que recorrien Amèrica del Nord en autobus fent les famoses Festes de l'Àcid. Especialment destacable es el capítol on, gràcies a l'LSD, els Hell Angels deixen de ser violents i abracen "l' Amor Universal" que proposen els Hippies. Al cinema també hi ha hagut escenes glorioses dels seus efectes, com a Hair o American Pop.
Habitualment l'Àcid es presentat en paper secant o gelatinós sobre el qual s'ha fet una emulsió del líquid. Es el que es coneix com "Tripi", i no ha estat menys important en la seva difusió el fet que aquets paper hagi estat normalment decorat amb símbols com a Jin-Jans, personatges de còmic i fins i tot reals (el temps de la Perestroika aparagueren Gorbatxovs, per exemple) amb una estètica que sintonitza amb la llegenda pop que els envolta.
El mateix Hofmann ha estat protagonista de nombrosos models de "tripi". El Doctor Hofmann tornava cada tarda del seu laboratori a casa a Basilea (Suïssa) en la seva bicicleta i tal dia com avui de l'any 1943, en estar baix els efectes de l'LSD, va trigar en arribar...tota la nit! Va ser quan va descobrir els enormes efectes psicodèlics de l' Àcid Lisèrgic.
Aquest mateix fong sembla ser el responsable de molts mes aconteixements històrics del que podriem imaginar. Així sembla ser que un extracte era ingerit pels participants als Misteris d'Eleusis, a la antiga Grècia. Molts filòsofs hi participaren; hi ha investigadors que afirmen que el mateix Plató fou influenciat pels seus efectes, que li haurien ajudat a concebre part de la seva filosofia, precísament la que fa referència al Mon de les Idees i l'engany dels sentits.
A l'edat mitjana hi haguè plagues del fong a les collites de civada i d'altres cereals, essent el responsable de multitud d'enverinaments així com de tot tipus d'al·lucinacions individuals i colectives . La religiositat i superstició de l'època motivaren que es multipliquessin les visions de caire diabòlic i les caces de bruixes. Fins i tot hi ha autors que li atribueixen algunes de les visions pròfètiques de l' Antic Testament.
Estructura de la mol·lècula de LSD25
El cert es que la sintetització del principi actiu per part del Doctor Hofmann fóu un dels detonants de la Revolució Psicodèlica iniciada pels beatniks als anys 50 i, sobretot, dels anys 60 en davant pels moviments contraculturals.
L' Àcid Lisèrgic presenta peculiaritats que el diferèncien del que normalment entenem per "droga". Els seus efectes físics son inofensius, no crea cap tipus d'adicció i no pot causar sobredosi, ja que quan el cos n'ha absorbit una certa quantitat els efectes es poden allargar en el temps, però no en intensitat. Per contra, els seus efectes psíquics son tan forts e imprevisibles i depenen tant del propi individu que poden motivar pànics (el conegut com "mal viatge", "bad trip" en anglès) , despertar brots esquizofrènics ( i produïr-ne rebrots al llarg del temps) o situacions de "no-retorn". Tanmateix, la majoria de problemes físics o trastorns psiquiàtrics entre consumidors de LSD han estat motivats per substàncies adulteradores com l' estricnina.
Realment presenta característiques del que han estat rites iniciàtics en diverses cultures, sobretot les de caire xamànic, on l'individu ha d'enfrontar-se als seus propis fantasmes;si torna "indemne" del viatge en sortirà reforçat espiritualment. En aquest sentit van ser consumits sobretot al moviment Hippie, i els seus efectes beneficiosos com a agent per arribar a altres estats de consciència, despertar la imaginació i sentiments de comunió universals etc...han estat cantats i contats per gran multitud d'artistes i escriptors.
L'obra mes valuosa que trobem en aquest sentit es sens dubte "Gasosa d' Àcid Lisèrgic", de Tom Wolfe. Aquí Wolfe ens descriu les aventures de Ken Kessey (L'autor d "Algú va volar sobre el niu del puput") , Neal Cassidy (el company d'aventures de Kerouak a "On the Road") , el grup de Rock Psicodèlic Greateful Dead i tota la seva banda, que recorrien Amèrica del Nord en autobus fent les famoses Festes de l'Àcid. Especialment destacable es el capítol on, gràcies a l'LSD, els Hell Angels deixen de ser violents i abracen "l' Amor Universal" que proposen els Hippies. Al cinema també hi ha hagut escenes glorioses dels seus efectes, com a Hair o American Pop.
Habitualment l'Àcid es presentat en paper secant o gelatinós sobre el qual s'ha fet una emulsió del líquid. Es el que es coneix com "Tripi", i no ha estat menys important en la seva difusió el fet que aquets paper hagi estat normalment decorat amb símbols com a Jin-Jans, personatges de còmic i fins i tot reals (el temps de la Perestroika aparagueren Gorbatxovs, per exemple) amb una estètica que sintonitza amb la llegenda pop que els envolta.
El mateix Hofmann ha estat protagonista de nombrosos models de "tripi". El Doctor Hofmann tornava cada tarda del seu laboratori a casa a Basilea (Suïssa) en la seva bicicleta i tal dia com avui de l'any 1943, en estar baix els efectes de l'LSD, va trigar en arribar...tota la nit! Va ser quan va descobrir els enormes efectes psicodèlics de l' Àcid Lisèrgic.