26 d'Abril de 1937: La Legió Condor destrueix Gernika
Inmortalitzat per Picasso a la famosa obra, el bombardeig de Gernika tal dia com avui de 1937 fou molt més que una acció bèlica. Al seu moment, a la premsa dels païssos democràtics, ja va ser til·lat com a "crim"; amb ell es pot considerar que comencen les massacres de població civil duites a terme pels exèrcits de l'aire. Si a la I Guerra Mundial els aviadors foren una mena de "cavallers" que atacaven els convois militars i es batien en duels aèris, Gernika inaugurà els llençaments de tones de bombes sobre objectius sense cap valor militar.
El Guernica de Picasso, obra universal .
A Gernika la Luftwafe (així ho reconeguè el Mariscal Göring als judicis de Nürnberg) va fer servir la mort de civils, entre ells dones, ancians i nins, per provar la potència dels novetosos enginys militars de la tecnologia bèlica Nazi. Moltes de les marques que hi col·laboraren segueixen fabricant avui dia cotxes i cafeteres.
Gernika no era un objectiu militar: era un objectiu simbòlic. Sota el famós roure de Gernika es reunien els antics representants del poble basc, sota ell es juraven les lleis forals desde, pot ser, la prehistòria. Gernika simbolitzava la llibertat d'un poble indomable. I ni l'Espanya de Franco ni l'Alemanya de Hitler eren amics de la llibertat.
Aspecte de Gernika després del bombardeig, segons fotografies fetes per la mateixa Luftwafe
Gernika no va ser l'unic assessinat massiu duit a terme per l'aviació, ni a Europa ni a la història; ciutats com Londres, Hamburg o Berlin quedaren pràcticament destruïdes pocs anys després, i si considerem el nombre de víctimes ni tan sols es pot comparar als genocidis d'Hiroshima o, fa ben poc, Bagdad. Però, pel que fa a Europa, els bombardeigs de Gernika i el de Dresden, passaran a la història precissament per no ser destruïdes aquestes ciutats com objectius militars sinó com a accions d'enorme poder simbòlic, a mes de ser el primer i l'ultim, respectivament, grans bombardeigs produïts a Europa fins que arribaren les guerres de l'antiga Iugoslàvia.
Als inicis de la Guerra d'Irak, després de la Reunió de les Açores, les associacions de víctimes dels bombardeigs de Gernika i de Dresden feren un comunicat conjunt rebutjant totes les accions militars que signifiquessin llençament de bombes desde avions a zones habitades per població civil. Demanat sobre aquesta declaració el llavors president espanyol José Maria Aznar, aquest va dir que al seu moment aquests bombardejos havien estat necessaris per tal que els exèrcits que els produïren guanyessin llurs guerres contra el comunisme i contra el Nazisme, respectivament. Està clar que el senyor Aznar no sabia gaire d'història.
El Guernica de Picasso, obra universal .
A Gernika la Luftwafe (així ho reconeguè el Mariscal Göring als judicis de Nürnberg) va fer servir la mort de civils, entre ells dones, ancians i nins, per provar la potència dels novetosos enginys militars de la tecnologia bèlica Nazi. Moltes de les marques que hi col·laboraren segueixen fabricant avui dia cotxes i cafeteres.
Gernika no era un objectiu militar: era un objectiu simbòlic. Sota el famós roure de Gernika es reunien els antics representants del poble basc, sota ell es juraven les lleis forals desde, pot ser, la prehistòria. Gernika simbolitzava la llibertat d'un poble indomable. I ni l'Espanya de Franco ni l'Alemanya de Hitler eren amics de la llibertat.
Aspecte de Gernika després del bombardeig, segons fotografies fetes per la mateixa Luftwafe
Gernika no va ser l'unic assessinat massiu duit a terme per l'aviació, ni a Europa ni a la història; ciutats com Londres, Hamburg o Berlin quedaren pràcticament destruïdes pocs anys després, i si considerem el nombre de víctimes ni tan sols es pot comparar als genocidis d'Hiroshima o, fa ben poc, Bagdad. Però, pel que fa a Europa, els bombardeigs de Gernika i el de Dresden, passaran a la història precissament per no ser destruïdes aquestes ciutats com objectius militars sinó com a accions d'enorme poder simbòlic, a mes de ser el primer i l'ultim, respectivament, grans bombardeigs produïts a Europa fins que arribaren les guerres de l'antiga Iugoslàvia.
Als inicis de la Guerra d'Irak, després de la Reunió de les Açores, les associacions de víctimes dels bombardeigs de Gernika i de Dresden feren un comunicat conjunt rebutjant totes les accions militars que signifiquessin llençament de bombes desde avions a zones habitades per població civil. Demanat sobre aquesta declaració el llavors president espanyol José Maria Aznar, aquest va dir que al seu moment aquests bombardejos havien estat necessaris per tal que els exèrcits que els produïren guanyessin llurs guerres contra el comunisme i contra el Nazisme, respectivament. Està clar que el senyor Aznar no sabia gaire d'història.
posted by Ratapinyada @ 9:27 a. m.
0 comments
